I jo, també em moriré?

«Res és per sempre, ni la tristesa ni la felicitat; tot el que tenim és temporal. [...] Saber que res del que tenim és per sempre ens ajuda a prendre consciència que ho podem perdre i a anticipar-nos a la pèrdua. Aquesta manera d’entendre la vida no té res de trist ni d’angoixant, al contrari, fa que tinguem un pensament encaminat a gaudir de la vida cada dia, com si fos l’últim».Ensenyar als més petits de casa a viure assaborint cada instant, a expressar els seus entiments o a acomiadar-se d’algú que s’ha mort és una tasca que primer hem d’aprendre nosaltres, els grans. Això és el que pretén Xusa Serra –infermera especialitzada en processos de dol–, amb un llibre en què ens dóna les claus per ajudar els nostres fills a desenvolupar eines emocionals per afrontar una mort, una separació, una malaltia greu, i arribar a l’edat adulta sabent gestionar les pèrdues de qualsevol tipus.