Cuina medieval catalana

«Dues coses m'apassionen des de fa uns anys...» —ens diu l'autora del llibre— «De primer, la descoberta de la cuina medieval catalana, que ha estat per a mi una gran il·lusió i una sorpresa davant la gràcia, la recerca o la senzillesa, el refinament i la finesa d'aquestes preparacions. I segon, l'ocasió, la sumptuositat, l'abundància i la riquesa d'aquesta cuina. És evident que, fins amb coneixences pràctiques de l'aspecte geogràfic de Catalunya, no es necessiten molts discursos per comprendre la varietat i la qualitat dels productes de què disposaven els cuiners. Per a nosaltres, per a la nostra cultura catalana, considero important que al segle XIII, un cuiner (o potser simplement un gastrònom) hagi pogut deixar a la posteritat unes quantes receptes perfectament elaborades, prou ben explicades, de totes les categories dels aliments que utilitzem sempre avui dia, i molt correntment: receptes de tots els productes del mar, receptes d'aviram, receptes de moltó, d'anyell i de xai, receptes de caça, i receptes de llegums, de verdures, i de fruita en abundància. És aquí, personalment, on afirmo que aquesta cuina ofereix un gran interès dietètic, en les receptes de "granes" (faves, cigrons, pèsols, de sèmoles i d'arròs) i en les receptes de postres molt senzilles, amb l'ús de la mel, les ametlles, les nous i les figues... Totes aquestes preparacions són perfectament possibles actualment. De vegades, hem reduït els aromatitzants i les espècies, o hem reduït també els temps de cocció, per adaptar-nos mínimament als gustos actuals.»