El psicoanálisis y lo social

Intentar desxifrar els avanços i retrocessos del «procés civilitzatori» (Norbert Elias) requereix l'aportació d'enfocaments múltiples. Els treballs que es reuneixen en aquest llibre són «intents», assaigs, una labor de sastre que els embasta entre les distintes disciplines. Sense intenció premeditada, sinó en cohesió orgànica, apareixen representats igual la psicoanàlisi, que el marxisme, la sociologia que l'etologia. Ací els quatre grans crítics de la civilització occidental i cristiana 'Darwin, Marx, Nietzsche y Freud' són invitats imprescindibles. Aquesta obra comprèn des d'una interpretació d'un conte de J. L. Borges, a consideracions històriques sobre la Viena de Freud. Es posen sota la lupa les relacions entre ètica i psicoanàlisi, o el colonialisme posat al servei de l'«esperit». L'autor ha olorat connexions poc visibles entre el que sempre hauria de considerar-se com unit: el «social» i el «individual», la naturalesa i la cultura. Entén al «individu» com a producte de sedimentació històrica i com a concreció (certament més o menys encriptada) d'estructures socials, amb la certesa que la psicoanàlisi és una causa perduda si roman indiferent a les misèries dels nostres sistemes polítics i econòmics.